Calculadora de la classe Killip

Sobre aquesta calculadora

La classificació de Killip, introduïda per Killip i Kimball el 1967, és una escala de quatre nivells al costat del llit que estratifica la gravetat de la insuficiència cardíaca en un pacient després d'un infart agut de miocardi, basada únicament en els resultats de l'exploració física — sense necessitat d'imatge ni d'analítica. La classe I vol dir que no hi ha signes d'insuficiència cardíaca; la classe II hi afegeix crepitants lleus o un galop S3; la classe III vol dir edema pulmonar franc; i la classe IV és el xoc cardiogènic, amb una mortalitat hospitalària que històricament puja de manera abrupta des d'aproximadament un 6% a la classe I fins a més d'un 50% a la classe IV.

Els metges d'urgències i els cardiòlegs fan servir la classe de Killip al costat del llit, en qüestió de minuts després de l'arribada del pacient, per fer el triatge del risc i orientar la intensitat de la monitorització i del tractament abans que es puguin calcular puntuacions de risc més detallades (com la GRACE o la TIMI) a partir d'analítiques i d'imatges.